Equitat

• • Es tendirà, en la mesura de les possibilitats existents, a que els fillets que pateixen situacions difícils siguin atesos per professionals competents dins la mateixa escola (pediatres, treballadors socials, voluntaris…), tot evitant la seva atenció externalitzada.  
  
  
  • Les dades referides a la situació social de la infància de Menorca seran transparents, accessibles i coordinades.
  
  
  • Es crearà una xarxa integrada de serveis per donar resposta a les necessitats socials-culturals-educatives , tenint en compte que la forma com s'organitza i es focalitza l´atenció té més impacte sobre els fillets i les famílies que els mateixos recursos. (Redactada per na Guida a partir d´una proposta de na Júlia Muñoz)
  
  
  • Es desenvoluparan programes de suport a l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge (tipus PROA), de suport, organització dels materials, ajuda per a realitzar activitats escolars, etc. per a alumnes de famílies amb dificultats econòmiques o d’entorns desafavorits. Podria fer-se a través de les APIMA, amb voluntariat format o format expressament...
  
  
  • Hi haurà atenció específica a l’alumnat d’incorporació tardana (tipus PALIC, PAIRE)
  
  
  • Es faran programes de reforç i suport a l’alumnat dels dos primers cursos d’ESO que s’hagin incorporat des de l’Educació Primària amb dificultats d’aprenentatge.
  
  
  • Hi haurà programes d’ajuda (organització i suport) a alumnes que han de recuperar assignatures en l’avaluació extraordinària: tipus programa “Recupera’t a l’estiu”.
  
  
  • Caldrà evitar l’abandonament de l’alumnat amb alteracions del comportament, greus problemes de conducta i altres necessitats educatives derivades de diferents dèficits: tallers específics (de caire més manual, de continguts instrumentals, de col·laboració amb el manteniment del centre i de l’entorn...), programes d’escolarització compartida (amb ajuntaments (PISE) o amb empreses (ALTER)...), assignació de tasques concretes… 
    
    - Es crearà un servei d'acompayament als  alumnes que hagin abandonat els estudis de secundària obligatòria sense haver obtingut cap títol. Aquest servei facilitarà una organització de la seva vida fora de l'institut o, fins i tot, el retorn a la formació encara que sigui per una altra porta. Es tracta d'evitar que l'alumne s'abandoni a la no activitat. El Servei d’Acompanyament tractaria  d'ajudar-lo a:
    

    • Introduir-lo en activitats físiques
    • Activitats de tipus de suport social
    • Formatives:
    •   Escola d'adults
    • Formació per l'ocupació
    •  Idiomes

    Aquestes activitats no serien excloents, tot el contrari, con més ocupat tingui el temps millor. Es tractarà d'acompanyar a l'alumne cap a activitats en què pugui tenir èxit i ajudar-lo a recuperar l'autoestima. Si s'aconsegueix això possiblement es veuria en coratge per iniciar o retornar a la formació.

    Aquest servei tindrà una estreta relació amb:

    ⁃                                Els centres de secundària, principalment el departament d'orientació i el tutor, i establir contactes, com a fase inicial, amb els alumnes que ja estan en perill d'abandonar la formació.

    ⁃                                Amb la família.

    ⁃                          Amb l'ajuntament, en particular la policia local (si és que la policia local té personal adequat per atendre a un adolescent i fer-li veure que ells també el volen ajudar a organitzar la seva vida)
  
  

Organització

 El cos d´inspectors ha de complir les seves tasques fonamentals: supervisió, avaluació, informació  i assessorament per tal de valorar la qualitat tant de la tasca docent com de l’avanç del centre. Per això cal incidir amb la formació pedagògica d'aquests professionals per tal de garantir una bona actuació en tots els nivells educatius, des dels infants de les escoletes infantils fins als adults en les escoles d'idiomes.

Els inspectors es centraran en l’escolta activa i l´ajuda als centres i a l'administració, com a factor de qualitat i com a tals poden contribuir a una millora significativa de l'educació.

El cos d'inspectors s'ha de nodrir de persones seleccionades amb criteris tècnics.

Horaris

A Menorca, la gran majoria de centres educatius fan jornada continuada. En el cas de les etapes infantil i primària. majoritàriament de 8:30 a 13:30; en la de secundària, la jornada és de 8h a 15h.

Amb els anys, la xarxa social d'educació no formal i informal s'ha anat adaptant a aquesta organització, tot i que ha faltat una planificació conjunta per ajustar la resposta a les necessitats de tots els ciutadans.

Aquest és un dels aspectes importants que cal reflexionar quan es plantegen els horaris.

De fet, la Fundació Bofill alerta que la jornada intensiva,  si no està complementada per una xarxa social d'oferta lúdica i no formal molt potent, gratuïta i accessible a tots els ciutadans, la jornada intensiva va en contra dels infants amb més necessitats, incrementant així les desigualtats socials.

• L'administració educativa determinarà els horaris considerant els serveis i la cobertura complementària que pugui tenir la societat i, més en concret, d'acord amb la política formativa municipal.

Ràtios

Tots els estudis consultats, entre ells els de l'OCDE, evidencien que la relació docent-alumne és un dels factors claus en l'èxit educatiu i perquè aquesta relació sigui de qualitat calen unes ràtios ajustades.

Actualment, però, les polítiques públiques van en contra d'aquesta recomanació. Al nostre país si mirem la ràtio alumnes-professors estem per sobre de l´OCDE.

Aquest ajustament de les ràtios impliquen noves maneres d'entendre l'organització dels centres donant, per exemple, més protagonisme als alumnes en el procés d'aprenentatge, desmitificant el triangle aula-grup d'alumnes-tutor i, fins i tot, creant noves formes d'arquitectura escolar més obertes i diversificades. Es tracta, en definitiva, d'una nova  manera d'entendre el sistema educatiu, de la funció docent i la funció de l'escola com a institució.

• Per assolir aquesta òptima relació infant-docent es fa imprescindible l'autonomia dels centres. Per aquest motiu, les polítiques públiques facilitaran la flexibilització de les ràtios a partir de les propostes metodològiques dels centres i de les noves formes d'organització plasmades en llurs projectes de centre. Només així es podran rendibilitzar els recursos humans dels centres i incidir directament amb la relació infant - docent millorant l'eficàcia d'intervenció.

Mapa escolar

• Si potenciam la idea de ciutats educadores, serà necessari incidir en la participació dels diferents agents de la comunitat educativa en el disseny del mapa escolar, especiament pel que fa als docents, que són els que treballen a les escoles i instituts i tenen els coneixements de les seves necessitats.

• Per tal de facilitar la participació i la coordinació, les polítiques educatives responsables de la construcció de les escoles aniran encaminades a potenciar centres de dimensions apropiades: en el cas dels centres de primària, no superiors a les dues línies i en els de secundària, de tres.

• Cal tenir una visió unitària dels centres educatius i que cada ciutadà pugui triar el centre en funció del seu projecte, tot superant la dicotomia públic-concertat,

Projecte de Centre

• 1. A nivell general:
• • Els dissenys curriculars no seran tant desenvolupats i concrets sinó més senzills i oberts. S'adaptaran a la realitat social i a la realitat del moment que vivim. Partiran de capacitats i competències que es concretaran en els continguts segons el Projecte de Centre.
  • Les ràtios seran més reduïdes, es facilitaran els desdoblaments i altres  mesures de flexibilització organitzativa...
  • Els centres tendiran a ser més petits per tal de propiciar l’assoliment d’una línia pedagògica clara de centre, per facilitar una bona organització  i per poder donar una millor atenció a tots els seus membres. Es plantejarà la possibilitat de dividir en dos els centres més grans. Màxim dues línies a primària i tres a secundària.
  
  

Model lingüístic

•   Cada centre educatiu, en el marc de la seva autonomia, elaborarà i aprovarà el seu propi PLC en el qual, atenent al seu context sociolingüístic  i a l´assoliment dels objectius lingüístics,  es decidirà el repartiment de les  llengües d'aprenentatge, tenint en compte que la llengua catalana, com a pròpia del territori, ha de ser la llengua prioritària i majoritària.

• El PLC ha de definir les competències comunicatives lingüístiques considerant els objectius establerts en el Marc Europeu de Referència. Com a mínim s'haurien d'assolir els nivells B2 per a català i castellà a finals de l´ESO, el nivell C1 a finals de batxillerat, C2 al final de la universitat i B1 per a la llengua estrangera al final de l'ensenyament obligatori.  

• L´administració assegurarà l´avaluació d´aquests objectius així com els percentatges mínims d'assoliment entre l'alumnat dels respectius nivells.

• El professorat tindrà el nivell B2 d´anglès (amb caràcter transitori fins que es pugui exigir el nivell C1). L´administració establirà les mesures necessàries per afavorir la formació adequada del professorat.

• El PLC inclourà projectes flexibles d' acollida lingüística dels alumnes que s'incorporin al sistema educatiu de les Balears procedents d'altres territoris de llengües i cultures diferents. Aquesta diversitat de llengües i cultures s´ha d´aprofitar com una riquesa per avançar vers el plurilingüisme i implantar els valors de la interculturalitat.

• Tenint en compte que el català és la llengua històrica de Menorca, l'inici a la lectura i escriptura es farà a partir de la llengua catalana, que és la manera com els infants poden aconseguir més facilitat per a l'aprenentatge d'altres llengües, i com poden incorporar, de manera més o menys espontània, l'escriptura i la lectura en castellà i en altres llengües. Sense que açò sigui obstacle perquè a les primeres edats l’atenció individualitzada de l’ infant permeti l’ús de la llengua familiar dels fillets quan sigui possible.

• Per tal de transcendir l’àmbit escolar i que l’aprenentatge de llengües tengui més presència social, es fomentarà l’ús contextual de l’anglès en l’àmbit informal (emissió de sèries i pel∙lícules en versió original per televisió, lectura de llibres a l´aula, intercanvis internacionals amb altres centres educatius, etc...).

• L'ensenyament de les llengües estrangeres s'iniciarà a la primera infantesa en situacions reals de comunicació espontània i no en els contextos abstractes dels continguts acadèmics. Més endavant es recomana la metodologia AICLE que permet programar de forma interdisciplinària tasques competencials. Es recomana també la participació de professorat nadiu dins les aules.

Jaume Mascaró Florit. Sobre el model lingüístic

Propuestas para un Pacto del modelo lingüístico (Nota agosto 2014)

Principio

Las autoridades educativas de la Comunidad tienen la obligación de definir los

objetivos de la enseñanza de las lenguas y verificar que se cumplen. Los Centros

educativos deberían tener plena autonomía en cuanto a la forma de alcanzarlos.

Propuestas

1.Objetivo: el trilingüismo.

Al terminar la educación obligatoria, todos los alumnos deberían saber expresarse de

forma adecuada en las dos lenguas oficiales del Estado, catalán y castellano, y tener un dominio suficiente del inglés.

2.Autonomía de los Centros.

Los Centros educativos deberían tener libertad para:

- Establecer la lengua vehicular que consideren más adecuada para alcanzar el

objetivo del trilingüismo.

- Definir la proporción en que deben darse las distintas lenguas en cada fase del

proceso educativo

- En la enseñanza del inglés, cada Centro debe poder decidir qué metodología

le parece preferible (CLIL/AICLE u otras) en función de factores como sus

concepciones educativas, el nivel de formación del profesorado y la situación

socio-lingüística.

Los Centros deben responder ante las autoridades educativas, los padres y la sociedad

en su conjunto, de que proporcionan una enseñanza que utiliza adecuadamente los

recursos públicos y avanza con garantías hacia el logro del objetivo trilingüe.

3.Evaluación fiable y objetiva.

Las autoridades educativas deberían establecer una evaluación externa al final de la

educación obligatoria que permita:

- Comprobar si se alcanza el objetivo

- Obtener la información necesaria para desarrollar Programas de apoyo en los

Centros que no alcancen el objetivo.

- Comparar de manera objetiva y ponderada los resultados de los Centros teniendo

en cuenta la incidencia de los factores socioeconómicos y culturales de los

alumnos.

Para facilitar el logro del objetivo trilingüe, los profesores deberían disponer en cada

etapa educativa de estándares y criterios de evaluación claramente definidos.

Avaluació de la tasca docent i del projecte de centre

•   Es farà periòdicament una avaluació del professorat i del centre, que serà una avaluació multinivell , interna i externa, vinculada als projectes de millora.

• L’administració establirà processos constants d´avaluació interna. Es crearan mesures per impulsar l´autoavaluació de la tasca docent i la coavaluació per part dels propis companys, les famílies i els alumnes.

• S´empraran tant l'avaluació interna com l'avaluació externa com a font de millora de la pràctica educativa, tal i com recomana l'Informe Talis de l´OCDE (juny 2014). Un Institut d´Avaluació i Qualitat, independent del poder polític, realitzarà periòdicament avaluacions externes per tal de valorar l'assoliment dels objectius.

L'Institut d'Avaluació i Qualitat s'ha de nodrir de personal expert i qualificat, seleccionat amb criteris tècnics, no vinculats a la conjunctura política del moment, per tal de garantir la continuïtat de criteris i de mètodes d'anàlisi de les dades, així com la disponibilitat d'aquestes per a les institucions dedicades a la recerca educativa i social.

• Els resultats d’aquests processos d’avaluació hauran de dur a fer propostes conjuntes, administració i centre, per a la millora de la qualitat de l'ensenyament.

Els resultats de l´avaluació dels docents tindrà repercusió sobre la progressió en la carrera docent i en els incentius de retribució associats a cada nivell, així com facilitaran l’accés a determinats llocs de feina (comissió de serveis, trasllats, assessories...).

 

• En el cas del professorat que obtingui valoracions negatives constants se´ls aplicaran programes tutoritzats de millora. Si aquests programes tampoc funcionen podran perdre la plaça docent.

Currículum

 El currículum formarà persones que puguin assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets respectant els dels demés; practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups; exercitar-se en el diàleg per tal d’afermar els drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici d’una ciutadania democràtica.

Els objectius que perseguirà són, entre d’altres:

• Reforçar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
• Conèixer i exercir els seus drets i deures respectant els dels demés, practicar la

tolerància, la cooperació i la solidaritat  entre les persones, exercitar-se en el diàleg i preparar-se per a l’exercici d’una ciutadania democràtica, l’esperit creatiu i a la vegada, desenvolupar actituds de confiança en un mateix, de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

• Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre dones i homes.
• Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip.
• Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, textos i missatges complexos
• Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió.
• Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements i trametre’ls als altres de manera organitzada i intel·ligible.
• Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
• Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en distintes disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència, per resoldre’ls i per prendre decisions.
• Valorar la diversitat de cultures i societats.
• Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

Aquests objectius coincideixen amb les propostes de Partnership for 21 Century Skills sobre les competències que hauria de treballar l’escola per tenir ciutadans preparats per afrontar els reptes globals del s.XXI.

El currículum vindrà donat per capacitats i competències bàsiques. Cada centre, a partir del coneixement, les oportunitats i les característiques del seu entorn, adaptarà el currículum al seu Projecte de Centre. Per això, el currículum ha de ser obert i flexible, per la qual cosa l´Administració definirà un currículum comú de mínims centrat en objectius competencials.

Equip Directiu

•   Es reforçarà el paper dels equips directius, com a dinamitzadors dels programes de l’aprenentatge dels seus alumnes, la formació permanent del professorat i la millora cultural de la comunitat. Més lideratge implica formació, gaudir de la teva feina, escoltar activament, engrescar en el Projecte, capacitat de decisió... Directors pedagògics, no burocràtics. La permanència en el càrrec hauria de ser d'un mínim de 4 anys. La durada estarà en funció de les avaluacions periòdiques a què seran sotmesos els equips directius per part de la comunitat educativa.
• L’equip directiu serà proposat per la Comunitat Educativa (inclosa l'administració) després de valorar el seu projecte de direcció en el qual el lideratge haurà de ser compartit.
• Almenys la meitat dels membres de l’equip directiu seran seleccionats entre el professorat que hagi assolit el nivell avançat o expert en la competència docent
• L´equip directiu serà seleccionat per la comunitat educativa d`una manera democràtica i transparent, en funció d´uns criteris que prioritzin un lideratge més pedagògic que de gestió.
• L'equip directiu donarà comptes davant del Consell Escolar i davant de l’administració, per tal d´evitar actituds autoritàries i poc democràtiques.
• Participació en la provisió i avaluació de la plantilla docent
  • La plantilla serà definida per l´equip directiu i aprovada per l´Administració. L´equip directiu proposa la plantilla del centre i els requisits de cada lloc de treball (experiència docent, titulació, formació) davant l'Administració. Aquesta proposta ha de tenir base estructural en el Projecte Educatiu.
  • S´establiran mecanismes per tal  que l´equip directiu  participi en la provisió de la plantilla docent, en la selecció del professorat que pugui tirar endavant el Projecte consensuat entre tots els membres de la Comunitat Educativa.
  • L’equip directiu intervindrà en:
  • Els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial en comissió de serveis
  • Les propostes de nomenament del personal docent no estable.
  • L'avaluació del professorat del seu centre.
  • Al cap d'un any, els directors dels centres on han impartit docència els novells, informaran de quines competències ensenyades han estat adequades i quines mancances s´han vist . 
    
    

Olmo Heras, professor IES Cap de Llevant, Maó. 

 Al document es diu que la duraciò mìnima hauria de ser de quatre anys, però no diu res de la duració màxima. Jo proposava un màxim dr vuit anys dins un mateix càrrec i de setze en total, és a dir: una persona ha de poder ser cap d'estudis durant vuit anys, presentar-se a director/a, guanyar, i ser director/a vuit anys més. Passat aquest temps, ja no ha de poder seguir formant part de l'equip directiu. Les raons són senzilles: per una part, la renovació de cares, càrrecs i projectes, i per altra el fet d'evitar que les persones s'acomodin als seients i no perdin el contacte amb l'aula.

Moltes gràcies per la vostra atenció i enhorabona per la feina realitzada

.