Formació inicial del professorat

Els estudis universitaris per a la formació del professorat s'adequaran als canvis socials del segle XXI. La formació docent integrarà dins el mateix grau tant els coneixements relacionats amb els continguts i les competències com l’experiència  didàctica. 
Si volem prestigiar la carrera docent necessitem formar experts en psicopedagogia (gestió d´aula, didàctica, educació emocional...) amb una bona base científica (no deslligada de la formació didàctica) des del primer any.
Per tant, no es farà al final una formació didàctica específica via màster, sinó que aquesta formació ja anirà integrada en el mateix currículum de cadascun dels graus. Aquesta nova formació didàctica tindrà en compte els següents aspectes:

• Coneixements lingüístics en llengua estrangera equivalents als que requereixen el nivell C1 del Marc europeu comú de referència.
• L’ús i aplicació didàctica de les TIC.
• Tècniques de treball innovadores per a la millora dels processos d’ensenyament de l’alumnat. Metodologies que permetin a l´alumnat dirigir el seu procés d´aprenentatge de manera personalitzada.
• La capacitat crítica i creativa,  sensibilitat social, la capacitat d'empatia, les aptituds artístiques i el compromís amb la lectura i la cultura.
• Habilitats tutorials i de relació amb les famílies.
• Formació específica en investigació, que permeti desenvolupar la capacitat d'utilitzar mètodes de recerca, per referir-los tant als continguts a ensenyar com a la mateixa pràctica docent.

Aquesta formació inicial  serà prou exigent com per garantir que les persones que la superin estiguin suficientment capacitades per a accedir a la professió.

L’etapa de formació inicial culminarà amb un període tutoritzat de pràctiques posterior al grau que durarà un any i  que permeti l'avaluació de les competències docents de l'aspirant tant per part dels tutors, com dels alumnes i les famílies. Aquest període es realitzarà als centres de referència prèviament establerts i curosament seleccionats, on hi treballaran docents de nivell expert, és a dir, que reuneixin les condicions adequades per fer una correcta avaluació.  

Els màsters seran un complement d'especialització que, a cada nivell educatiu (Infantil, Primària, Secundària), oferiran un aprofundiment en aspectes relacionats amb el funcionament d'un centre, amb l'atenció a col·lectius d'alumnes, o qualsevol altre aspecte de la formació especialitzada.

Opció B Pilar Benejam Arguimbau. Formació professorat.

 (Necessita un canvi en profunditat)

Ja als anys 80 la  Comissió 15, dirigida per Gimeno Sacristán i amb persones com Àngel Pérez i ja mateixa, va presentar al Ministerio una sèrie de consideracions, que seguim mantenint com a vàlides:

Som del parer que  per ser mestre  o professors cal fer una preparació científica prèvia i separada de la formació pròpiament  professional. Proposem que tots facin una  diplomatura de tres anys  en una matèria prioritària i una secundària, a més de diverses optatives, algunes de les quals poden ser pre-professionals. Això facilita pensar en el cos únic d’ensenyants,  afavoreix el treball conjunt entre diverses etapes i cicles i prepara els docents per saber què vol dir tenir rigor en la ciència i comprovar  que cal seguir estudiant tota la vida.

Desprès, per entrar  en el màster de dos anys de formació del professorat, es demana una rigorosa selecció . Cal tenir en compte la nota dels estudis de diplomatura , el currículum cursat d’acord amb el cicle al que el candidat pretén ensenyar, i la variable que ens serveix de base per a la selecció : el domini del llenguatge oral i escrit en català i en castellà això demana un escrit i una entrevista personal. Es poden considerar altres mèrits  al fer el barem. La selecció ha de ser rigorosa  perquè , en principi , qui acabi els estudis podrà optar a l’accés directe.

La formació professional o màster serà de dos anys  amb assignatures comunes per a totes les etapes i altres específiques per etapa.  A més de les etapes existents es  diferenciarà la ESO del Batxillerat i de la F. P. Aquests estudis han de combinar estretament teoria i pràctica en els centres perquè la teoria sense pràctica  no té sentit i la pràctica sense teoria no té direcció.

La carrera acaba amb un curs d’inducció o de pràctiques guiades en un centre escolar i la presentació d’una memòria  del treball realitzat.

Un percentatge dels alumnes tenen accés directe i altres van a escoles privades o es poden preparar per optar a una plaça via oposicions.( que , evidentment, han de ser molt diferents de les actuals)

.........................................................................................................................

Dani Coca Serra, professor IES Cap de Llevant

2. Formació inicial:

Si a un docent li llevem temps de  formació de la seva especialitat (matemàtiques, història, biologia...) per dedicar-lo a la didàctica, l’estam empobrint i de pas empobrint al seu futur alumnat. Potser seria millor deixar que faci tot el grau de la seva especialitat i després que faci un bon postgrau en didàctica.

En el postgrau, màster o el que se li vulgui dir, a part dels aspectes que esmenteu sobretot hi hauria d’haver una formació gestió de l’aula, en psicologia del nen o adolescent i en metodologia: on els futurs docents aprenguin diverses formes d’ensenyar a escriure, a llegir, a multiplicar, a ensenyar la cèl·lula, la història, la sintaxi, etc. Actualment no es fa i crec que són molt més importants aquests punts que molts dels altres proposats (alguns d’ells també molt necessaris, però altres no tant).

Potser actualment hi hagi alguna part del professorat dolent, però també tenim molt bon professorat i moltes experiències positives.

A vegades es parla com si bona part dels problemes actuals estiguin causats pel professorat. Estem d’acord que s’ha de canviar la formació del professorat però no podem deixar de banda la realitat del país on vivim.  Un país que vol ser desenvolupat però que en molts d’àmbits no ho acaba de ser, amb un context social i cultural molt diferents als països del centre i nord d’Europa.

Podem tenir el millor professorat del món però si molts aspectes de la societat no canvien tampoc es millorarà el fracàs escolar.

Esther Soler 

Pel que fa a l'apartat 1B.

Entenc que es parla d'una possible alternativa al que fa anys s'anomenava CAP. Que aquesta preparació estiga inclosa en un grau universitari pot anar en perjudici de la formació
del futur docent, doncs en funció del temps que ocupe, la formació de docent pot excedir la de l'especialització triada.

­ Els graus, així com estan pensat, ja queden prou justos de temps per completar la formació “formal” dels universitaris, si en una etapa final s'ha de triar entre la carrera docent i una
especialització, no li veig cap avantatge.

Quan heu presentat el pacte als diferents pobles, heu triat l'exemple d'un biòleg que investiga i el docent. No sé quina fixació teniu amb els biòlegs, però així com està plantejant, sembla que les dues tasques siguen incompatibles. Una persona que investiga pot ser igual de bó o de dolent que una persona que no ho fa, de fet, a les nostres universitats, la majoria del professorat compatibilitza
 la tasca docent i investigadora. Si aquest sistema és científicament prou productiu o no, ja és una cosa que s'està revisant, però de cap manera una cosa impossibilita l'altra. Per exemple, aixó és com una persona que estudia Belles Arts i ha de decidir si vol ser “només” artista i crear escultures per vendre o especialitzar­se en aprendre a fer escultures per “només” ensenyar a fer a altres a que les facen.