Tercer sector

• •   El fet de participar com a voluntari en entitats socials, serà reconegut com a mèrit curricular, així com per a les proves d´accés a la funció pública docent.

  
  

  • Es crearà un teixit social que permeti desenvolupar una projecte de ciutats educadora.

  
  

  • Es crearan espais de participació per a joves, fomentant la cultura participativa des de les primeres edats.

  
  

  • S’utilitzaran els espais comunitaris (biblioteca, museus, etc.) per engegar projectes de col·laboració entre diferents associacions.

  
  

  • Es dotaran als Consells Escolars de més competències per tal de poder iniciar polítiques actives dirigides a incrementar la participació del teixit associatiu.

  
  

  • Per tal de donar un major protagonisme a les entitats com a vertebradores de la societat, en els Consells Escolars es cercarà la participació del conjunt d’agents socials de la comunitat.

  
  

  • S’obriran les escoles fora de l'horari escolar per tal de permetre l'organització d'activitats escola-família per posar a l’abast de les famílies més desfavorides els mitjans amb què compta el centre.

  
  

  • Es millorarà la coordinació entre els serveis socials municipals, el centre educatiu, les famílies, i les associacions, per compensar desigualtats educatives (en l´organització d´activitats lúdiques i extraescolars dels capvespres, deures, temps lliure, atenció social…)

  
  

  • S’inclouran, dins els centres educatius, nous perfils professionals per treballar amb les famílies: educadors socials, treballadors familiars,psicòlegs, etc.

  
  

  • S’introduiran als centres educatius, metodologies i continguts curriculars relacionats amb el coneixement i la participació dins l’entorn associatiu.

  
  

  • Es dissenyarà un pla per tal d´enfortir la presència de la xarxa associativa als nostres pobles i centres educatius

  
  

  • Es crearà una borsa de monitors.

  
  

  • Es milloraran els sistemes d´accés al títol de director i monitor.

  
  

  • Tenint en compte la importància que tenen les entitats esportives en l'educació no formal, es fa necessari formular algunes propostes concretes per a aquests sector:

  
  

  • Cada club esportiu hauria de tenir, al manco, un tècnic superior o un llicenciat en ciències de l'activitat física i de l'esport o INEF.

  
  

  • S'han de cercar fórmules econòmiques perquè aquests tècnics i llicenciats puguin ocupar aquestes places com a llocs de treball.

  
  

  • Es crearan crèdits de formació universitària per a mestres i/o llicenciats perquè puguin entrar dins el món de l'arbitratge.

  
  

  • Les entitats esportives presentaran programacions i memòries on es justifiqui la formació esportiva que es dugui a terme.

  
  

  • Les institucions comptaran amb elements de control per tal de garantir un funcionament de qualitat de les entitats esportives.

  
  

  • Es replantejarà el paper de les federacions i de les persones que n'estan al capdavant per conciliar els aspectes educatius i competitius de l'activitat esportiva.

  
  

  • Es formarà les famílies perquè entenguin el paper educador de les entitats esportives, així com també per transmetre’ls la importància del respecte cap els jutges, àrbitres, etc. Els clubs podran rebre recursos per dur-ho a terme, si ho consideren necessari.

  
  

  • Es durà a terme una formació contínua obligatòria de monitors i entrenadors en aspectes d'educació emocional, treball cooperatiu, coeducació de sexes, les necessitats específiques dels infants, etc.

Sistema productiu i Formació Professional

L’oferta formativa s’adequarà a les necessitats laborals del segle XXI:

El disseny de l'oferta formativa de FP es sometrà a l'anàlisi de les necessitats del context i tindrà com a punt de referència els models d'èxit d'altres llocs.

• Es crearan plataformes intersectorials per a la prevenció i resolució de conflictes i presa de decisions.
  
  Els centres comptaran amb els recursos materials , tecnològics i humans adequats i necessaris per als ensenyaments professionals que imparteixen.

• Es facilitarà l’accés i ús d’infraestructures i tecnologia de les empreses per part del centres i també al revés. Actualment la gran majoria de centres tenen dificultats per accedir a infraestructures i tecnologies de darrera generació. Si les empreses i els centres col·laboressin en el territori, els centres podrien tenir accés al coneixements i ús de d’infraestructures i tecnologies a un cost molt menor i a la vegada les empreses (amb voluntat de donar formació als seus treballadors) podrien beneficiar-se de les instal·lacions docents que tenen als centres.

• S’aprofundirà en l’actualització professional del professorat i la millora en la dimensió pràctica del currículum. L’actualització professional del professorat és una condició indispensable per poder oferir una formació pràctica  de qualitat a l’alumnat. La col·laboració entre els centres i les empreses permetrà millorar l’expertesa pràctica en la formació de l’alumnat. A més aquesta col·laboració facilitarà el contacte del professorat amb els professionals del sector i la participació en activitats de reciclatge en les empreses i els centres.

• Es permetrà la contractació de professorat especialista en els centres de formació. Cal apostar per la contractació (ni que sigui a temps parcial) de professorat que provingui del camp professional i que mantingui la seva activitat en el sector productiu. La figura del professor especialista ( a totes les especialitats)  permetrà que els centres contractin professionals d’èxit i amb experiència reconeguda que , a pesar de no tenir la titulació adient, puguin aportar a l’ensenyament reglat un coneixement molt específic i actualitzat en un determinat camp d’activitat.

• Es portarà a terme un control de qualitat i avaluació real de les pràctiques formatives (FCT). Per millorar en aquest aspecte es partirà de dos principis fonamentals:

• Els programes formatius de les FCTs seran realistes i ajustats a les possibilitats que poden oferir les empreses.
• Les empreses han d’avançar vers un  tarannà  més formatiu  per atendre els alumnes com aprenents en etapa de formació·

• S’integraran els tres subsistemes de formació (inicial, ocupacional i contínua) en el desenvolupament de polítiques de formació al llarg de la vida. A la nostra illa es podrà aprofitar el nombre reduït de centres per avançar en un model consorciat que integri sota el paraigua dels centres formatius a tota l’oferta de formació professional. Segur que tant des del punt de vista de la coherència de l’oferta formativa com de l’aprofitament de recursos, ens veurem enormement beneficiats.

• S’allargaran els períodes de pràctiques, de manera que els alumnes puguin tenir una visió empresarial global, i no només tècnica i/o productiva.

Com es pot millorar la qualitat en l'ensenyament de Formació Professional?

a. Dotant als centres dels espais adients, així com respectant el nombre d'alumnes que un professor pot atendre. Es tracten els grups de FP com si foren classes de ESO o Batxiller (on la gran majoria d'assignatures són teòriques) i tant l'espai com el material de què es disposa, són insuficients.

b. L'alumnat de FP a hores d'ara, està integrat a centres de Secundària , provocant que molts dels recursos del centre no estiguen al seu abast com per exemple la infraestructura informàtica i els recursos humans . Aquesta situació va en contra de les “bones pràctiques que pedagògicament es proposen. Per exemple:el nostre alumnat està “condemnat” a no poder progressar en els avanços tecnològics d'igual manera que altres nivells ni a poder tenir classes que requereixen aquesta metodologia. A més a més, una part de l'alumnat que tenim (sobretot a FPB) tenen mancances personals i d'estudis greus, i a la majoria dels casos, no poden ser atesos pel personal del Departament d'Orientació. La inclusió d'aquests alumnes als grups es fa sense tenir en compte si se'ls podrà atendre i la normativa tampoc contempla mesures especials per poder garantir que acaben els estudis amb èxit.

c. L'actualització de l'alumnat no necessàriament ha de venir de la mà d'un especialista. Veiem moltes discrepàncies entre el model que es proposa al pacte per a triar als docents i cap sistema de selecció per a triar els professionals que han de incloure's als centres educatius. De fet, a aquest departament ja es treballa de manera conjunta amb els professionals, els quals són convidats a fer Tallers específics i en darrer terme són els que completen la formació de l'alumne en el seu procés de pràctiques (FCT). El mòdul de FCT té una dotació lectiva molt superior a qualsevol mòdul que s'imparteix al centre, per tant, el model actual ja contempla una important implicació dels professionals.

d. Entre els requisits que a un docent se li han de valorar, estem d'acord que es tinga en compte la seva formació específica relacionada amb els mòduls que imparteix, però a hores d'ara els cursos per millorar i ampliar coneixements en FP són quasi inexistents. No existeix una oferta real de cursos específics de formació que estiguen dirigits a les diferents famílies professionals per tal d'actualitzar conceptes i metodologies.

DEPARTAMENT D'IMATGE PERSONAL

IES CAP DE LLEVANT

Esther Soler Monzó (Llicenciada en Ciències Biològiques).

Ma Jesús López Marí (Llicenciada en Farmàcia).

Laia Oró Pons (Llicenciada en Ciències Biològiques).

Sara Martínez Bosch (Llicenciada en Farmàcia)

Famílies i escola

Les propostes sorgides del sector de les famílies es poden vehicular a partir de dos aspectes bàsics:

• S'estimularà la participació activa en la vida escolar i la necessitat de la formació de pares, mares, tutors legals i docents per poder acompanyar els fills i alumnes en l’èxit escolar.

La participació de les famílies i de tota la comunitat en els centres escolars suposa una transformació radical en l'educació. La comunitat entrarà dins l’escola i intervendrà activament en les seves dinàmiques.

Es farà necessari,emperò, crear  les condicions perquè  els pares transformin l ´escola a partir de la seva participació, no només   “permetent” aquesta inclusió, sinó incentivant-la.

Es facilitarà la participació de les famílies en la dinàmica escolar, fomentant la seva entrada a les aules per cooperar en projectes educatius.

Perquè la participació de les famílies  en la vida escolar sigui fluïda i activa, la relació i comunicació entre els dos sectors s'haurà de fer més efectiva.

Les dues formes de participació familiar que més bon resultats han donat arreu i que el pacte incentivarà són:

• Les Comunitats d´aprenentatge, enteses com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per aconseguir uns processos d'aprenentatge que incideixin en la millora de l'educació, no només dels infants sinó de tot el seu entorn.

• L'organització d'activitats diverses, dins o fora de l'horari escolar, en què els alumnes treballin amb les famílies, com les tertúlies literàries o els grups interactius d'aprenentatge.

• Les famílies seran protagonistes en la gestió del centre i en la millora de la vida escolar i participaran en la definició del projecte educatiu de centre. Per aconseguir-ho hauran de tenir una participació activa dins els òrgans participatius  de coordinació no docent que es considerin  necessaris. Així mateix, hauran de comptar amb indicadors d’avaluació que els permetin seguir-ne i avaluar-ne el desenvolupament.

L'escola ha de construir ponts amb les famílies. A principi de l'escolarització i a principi de curs s'han de fer les reunions oportunes, tant de grup com individuals, per tal de donar a conèixer el Projecte Educatiu, la cultura de centre, les metodologies...

S'institucionalitzarà la relació família-escola a fi de no deixar-la en mans de la bona voluntat del tutor, ni en l’interés de la família. Les entrevistes seran planificades  amb criteris professionals per perseguir-ne la qualitat i s'establirà clarament quan s’han de fer les entrevistes:  prèvies, inicials i de seguiment.  

• S'han de fer entrevistes per a tots els alumnes, no únicament amb els que presenten dificultats.

• Es revisarà la distribució de les tasques dels docents en hores no lectives. Actualment durant les exclusives únicament es preveu dedicar una hora setmanal a les famílies, que considerem clarament insuficient.

• Es revisarà la conciliació família-escola per afavorir que els pares puguin participar més dins l’escola, amb horaris d’atenció a les famílies més flexibles i adaptats a les jornades laborals reals i fomentant una comunicació més àgil usant els nous mitjans tecnològics.

• Per tal d'agilitzar la relació, els pares i mares de cada un dels grups elegiran un delegat per aula que farà de nexe entre el centre i les famílies.

Capítol especial mereixen les APIMA que han estat de sempre un agent de participació cabdal en els centres. Per tal de fer la seva gestió més eficaç, el pacte proposa que no funcionin com a òrgans centrats únicament en el seu centre, sinó que crearà mecanismes per tal de facilitar la coordinació entre diferents associacions de pares i mares d’alumnes de centres del mateix entorn o de tipologies semblants per tal compartir models de gestió.

• Les famílies han de participar elprojecte educatiu del centre a través d’un acord de compomís de drets i  deures en l’pambit familia que vagi d´acord amb els objectius educatius establerts conjuntament

El segon aspecte assenyalat com a cabdal per les famílies és la necessitat de promoure la seva formació per aconseguir un òptim acompanyament en l’èxit escolar dels fills.

• En aquest sentit, s’acordaran en primer lloc quines són les competències que han de tenir els pares i mares en l’educació dels seus fills i s’establirà quines són les prioritàries, a partir de les quals es dissenyarà el programa de formació específica en competències parentals (Escoles o Tallers de pares). L’orientador del centre o un expert extern seran els encarregats de guiar aquests tallers pràctics per assessorar les famílies i donar-los eines de com acompanyar els fills en el seu  procés formatiu.

• Es promourà la formació interactiva (no només unidireccional, sinó amb participació activa i diàleg) de pares i mares en temes educatius i en el suport als seus fills i filles en aspectes procedimentals o conceptuals: ús de noves tecnologies, tècniques d'estudi per ajudar els fills des de casa, foment de la lectura...

Amb la finalitat d'avançar vers una educació més personalitzada, es flexibilitzaran les opcions de decisió de les famílies, de manera que els fillets puguin assolir el currículum no només assistint a les classes del sistema formal sinó combinant amb altres sistemes (educació a casa, sistemes compartits), sempre i quan puguin acreditar l´assoliment de les competències bàsiques al final de cada etapa. 

Ajuntament i comunitat

L’ajuntament, com a administració més propera a les escoles, ha d'augmentar el seu protagonisme dins els centres educatius. Així mateix, ha de ser el vertebrador de les diferents entitats i activitats que tenen lloc al municipi i ha de fomentar-ne i coordinar-ne la participació. El contacte fluït entre les diferents entitats que treballen amb els infants serà imprescindible per tal de fer sentir l’escola com a part important del poble.

• Els municipis dissenyaran un projecte educatiu de ciutat que cerqui el compromís ciutadà amb l'educació. Una educació entesa com un procés permanent d'aprenentatge, al llarg de tota la vida.

És un instrument que ajuda a definir el model de ciutat que es vol i els valors que el sustenten, a concretar-ne accions i a establir les complicitats necessàries entre administracions i ciutadania per tirar-lo endavant. El projecte educatiu de ciutat permetrà planificar i endreçar les polítiques educatives del municipi, i amb la participació ciutadania elaborarà propostes i compromisos permanents, dinàmics i compartits.

• Els centres educatius estaran oberts a la comunitat.  Es dissenyaran plans d’obertura de centres, tant per a la utilització de les seves instal·lacions (pistes esportives, biblioteques, mitjans informàtics...) com per a la formació permanent de les famílies de l’entorn.

• Es reactivaran i potenciaran les xarxes de dinamització municipal ja existents (Agendes Locals, Consells de joventut, Consell de formació professional, associacions juvenils de lleure. Consells municipals d´educació...)

• Per tal de donar més pes a tots els sectors de la comunitat educativa es potenciaran les funcions dels consells escolars ampliant les seves competències.

• Es fomentarà la participació dels joves i infants en les decisions del poble, per tal de forjar la seva cultura democràtica.

Educació d'Adults

Els Centres d’Educació d’Adults seran una peça molt important en el sistema educatiu per a la promoció de l’estudi al llarg de tota la vida i per oferir oportunitats de reenganxament a les persones que, per causes diverses, hagin abandonat el sistema educatiu. La seva organització modular, la distribució horària, les estratègies metodològiques, els tipus d’agrupaments, etc. els faran molt atractius per a la gent que necessitarà de “segones oportunitats” educatives o que tindrà noves necessitats de formació: noves tecnologies, aprenentatge d’idiomes...

Els Centres d’Educació d’Adults respondran a les necessitats específiques d’aquelles persones que hagin abandonat els estudis de forma prematura i seran una plataforma de llançament cap a altres estudis de formació professional o universitària.

Serà necessari analitzar com es pot facilitar la flexibilització de l’oferta educativa dels Centres d’Educació d’Adults, així com diferents modalitats d’estudis – presencials, a distància...- i de distribució horària – estacionalitat, intensiu -, etc.

Així mateix s’haurà d’analitzar les necessitats reals en infraestructures i instal·lacions per a què puguin dur a terme la seva important funció educativa i socialitzadora amb la major qualitat.

Primera Infància

•  L'etapa d'educació infantil 0-3 es considera una etapa educativa i gratuïta als centres sostinguts amb fons públics.
•  
• La gestió dels centres d'educació infantil anirà a càrrec de les administracions més properes per tal que les decisions organitzatives (horaris, calendari, serveis ofertats,...) estiguin ben ajustats a les necessitats locals. Per açò, els ajuntaments tindran un lloc rellevant en la gestió d’aquest servei  i els incardinaran amb els  serveis del municipi.

• Es garantirà la participació de les famílies en la presa de decisions de polítiques educatives i organitzatives dels serveis que acullen els seus infants.

• Es dotarà d’estratègies i  recursos per tal que l’accés a l’escolarització no estigui condicionada per la situació econòmica de la família i, a la vegada, perquè els serveis d'atenció a la infància i a la família compti amb un programa prou ampli de suport a la família per a la criança.

• Es garantirà la planificació i l’acció integrades dels serveis socials i educatius adreçats a la primera infància. Per fer açò possible es comptarà amb les  dades actualitzades permanentment de la situació de la infància a Menorca que hores d’ara inexplicablement cap administració elabora i que impedeix l’adequada governança.

• Es durà a terme una formació conjunta amb les i els professionals dels altres serveis implicats en l'atenció a la primera infància i aquesta formació se circumscriurà no només a l’àmbit escolar , sinó també en l’àmbit cultural i social.

• Es dotarà de manera adequada els equips d'atenció primerenca amb professionals amb formació en aquest àmbit, per tal de poder donar resposta a la diversitat de l'alumnat i orientació al professorat i a les famílies.

• El professorat dels centres comptarà amb recursos per comprendre i poder respondre adequadament les noves realitats socials, culturals i familiars.

• Per tal de respondre a aquestes noves realitats i a les necessitats que en resulten es diversificaran i flexibilitzaran els models organitzatius dels centres i programes per a la primera infància i la família. Quan les ràtios siguin superiors a la mitjana les aules comptaran amb un especialista en educació infantil de suport.

• Els centres d'educació infantil es convertiran en espais per a la socialització de la criança, llocs de descoberta de bons models i de fàcil accés als recursos d’orientació, assessorament, intercanvi..., per donar resposta positiva a la complexitat creixent de les problemàtiques internes que afronten. Atès el baix cost que comporten i l’eficiència que presenten, es fa necessari mantenir l’oferta d’activitats i programes adreçats a les famílies tenguin o no els infants escolaritzats: “Espais familiars”, “Tallers per a famílies”, “Als dos anys un dia d’escoleta”, “Tallers per a famílies que viuen a dues cases”, “Massatges per a nadons”

• S'intentarà oferir sortida a les professionals que per motius de limitacions físiques o per edat tenen dificultats per desenvolupar la seva tasca directa amb els infants

• Es garantiran les mesures que afavoreixin un exercici professional de qualitat: garantint l’assessorament, la formació i la supervisió  necessària dels treballadors implicats en l’atenció a la primera infància i també el reconeixement i l'equiparació laboral i salarial entre els mestres de primer i segon cicle d'educació infantil.

• Per tal de donar continuïtat i coherència interna a l'etapa, s'enllaçaran els dos cicles que la conformen i que institucionalment estan tant separats.

• Els serveis d’avaluació del sistema educatiu prendran en consideració els centres de 1er cicle d’EI i aquests seran contemplats en les seves anàlisis i propostes de millora.

La gestió de les escoletes anirà a càrrec de cooperatives de mestres. Els convenis i les cessions d'ús seran signades any rere any amb un mínim de 5 anys.

A més a més haura d’incloure d’alguna manera la problemàtica econòmica que 

representa per les escoletes el fet de no ser gratuïta i no estar integrada dins el 

tram de l’obligatorietat. S'establirà un vincle amb els  Ajuntaments que són els qui hauran de vigilar el compliment de la normativa i 

dotar econòmicament d’una part important del servei així com la creació de 

beques pels més desfavorits. Aquesta aportació econòmica no l’ha d’assumir 

sol l’Ajuntament sinó que el Govern Balear hauria d’aportar una tercera part, el 

Consell Insular una altre tercera part i l’altre el propi Ajuntament.